GRAMÀTICA

EJERCICIOS DE GRAMÀTICA

Usos de g/j 

Continuem practicant en aquesta web: Ejercicios de ortografía

ELS DÍGRAFS

 

Grup de dues grafies que representen un únic so

Quan ens calga separar una paraula, perquè no cap en la mateixa línia, has de recordar que:

 

- No has de deixar mai una lletra sola al principi o al final de ratlla.

 

- Tots els dígrafs (dues lletres que representen un sol so) s’han de separar per la meitat (bar-ra, pas-sar, novel-la, An-na, plat-ja, met-ge, im-ma-te-ri-al, des-pat-xar,...) excepte els dígrafs GU, NY, LL, QU i IG (va-guis-tes, ca-nya, pa-e-lla, fla-que-sa, es-toig).

 

- Has de separar correctament els elements que integren un derivat (vos-al-tres, des-or-dre, ...)

 

-Convé posar especial atenció al prefixos (co-in-ci-dir, se-mi-au-to-mà-tic, ...) i als sufixos cultes -ISME, -ISTA, -US, -UM (e-go-is-me, eu-ro-pe-is-ta, Mà-ri-us, a-quà-ri-um, ...) ja que mai formen diftong amb la vocal anterior o posterior.

 

- Fenòmens fonètics com els DIFTONGS, els HIATS i les SEMICONSONANTS.

Practiquem?

Copia cada paraula davall del dígraf corresponent i separa-la en síl·labes.

 

mareig, addicte, lluna, carassa, aranya, ratllar, carrer, ametla, formatge, innegable, setmanal, descompte, cèl·lula, ètnic, guisar, petxina, enquesta, jutjar, immòbil

 

DÍGRAFS QUE NO SE SEPAREN
IG	NY	GU	QU	LL	MP

 

DÍGRAFS QUE SÍ SE SEPAREN
DD	RR	SS	L·L	NN
MM	TG	TJ	TL	TLL
TX	TM	TN

Completa les paraules següents amb els dígrafs corresponents:

 

i...........ens	du..............a	gori............a	lle.............	re.........isit
compa........ia	me............e	ma...........à	finali.......ar	..........uç
caraba.......a	ame........er	bi.........etera	in.........ilí	esto.........
anti..........es	corre.......a	rebu.........ar	..........ilòmetre	despa.......ar

 
 
Marca els dígrafs de les paraules següents:
 

“Sens dubte, jo hauria de saber moltes coses sobre l’Albufera. He nascut, com aquell qui diu, a la vora del llac, i seria lògic que hi estigués una mica familiaritzat. No és ben bé així, però. He tingut sempre una inclinació més aviat mediocre a entretenir-me amb les delícies del paisatge i del pintoresc, i ni tan sols no he aconseguit interessar-me massa per les excel·lències de la meua rodalia natal. Ho confesse, d’entrada, amb una certa vergonya. De tota manera, també fóra excessiu de fer-me passar per ignorant o per indiferent.”

 

JOAN FUSTER, L’albufera de València, Ed.Bromera.

CONSONANTS

Fricatives alveolars

Practiqueu: exercicis 

El so [s]
S’escriu amb s:
- A principi de mot (sol, sabata...)
- Entre vocal i consonant o consonant i vocal (esport, dansa...)
- A fi de mot (pas, cortès...)
- En posició intervocàlica en la majoria de derivats per prefixació
(antisocial, biosíntesi, ecosistema...)

S’escriu amb ss:
-En posició intervocàlica (passar, bossa...)
-En els derivats d’un radical començat per s amb els prefixos a- (no
negatiu), dis-, pre-, pro-, re- (assenyalar, dissociar, pressentir, prosseguir...)

S’escriu amb c: - Davant les vocals e, i (cel, cívic...)
S’escriu amb ç:
  -Davant les vocals a, o, u (força, forçós, forçut...)
  -A fi de mot (feliç, llaç...)

El so [z]
S’escriu amb s:  -En posició intervocàlica (casa, masia...)
S’escriu amb z:  -A principi de mot (zona, zoològic...)
Excepcions:
-S’escriu z entre vocals en un grup de mots d’origen grec:
Amazona, topazi, nazisme...
-S’escriu s darrere consonant en els derivats de:
fons (enfonsar), dins (endinsar) i trans- (transistor).

Els grups [ks] i [gz]
Els sons compostos [ks] i [gz], formats amb un so oclusiu (sord/sonor) i un so fricatiu (sord/sonor), s’escriuen amb les grafies següents:

- [ks] Es representat per tres grafies: s, x i cc.
S’escriu amb x: sintaxi, lèxic, axioma...
S’escriu amb cc: accés, acció...
S’escriu amb xc: excitar, excessiu...

- [gz] S’escriu amb x: èxit, examen, exagerar...

Palatals 
Per practicar: exercicis

El so [ ∫ ]
S’escriu amb x:
-A principi de mot (xofer, xerrameca...)
-Darrere consonant (xarxa, manxa...)
-Darrere i (guix, mixeta...)
-Darrere semivocal (rauxa, disbauxa...)

S’escriu amb ix: -Darrere a, e, o, u (caixa, reixa, coix, ruixat...)

El so [ Ʒ ]
S’escriu amb:
  j:  -Davant les vocals a, o, u (jaqueta, jove, just...)
  g:  -Davant les vocals e, i (gel, ginesta...)

Excepcions: S’escriu j davant e:
-En els grups –jecc-, -ject-: objecció, projecte...
-En els mots com: majestat, Jesús, jeure...

El so [ t ∫ ]
S’escriu amb tx:
-A principi de mot (txec...)
-Enmig de mot (cotxe, metxa...)
-A fi de mot si els derivats presenten el mateix so (empatxar à empatx)

S’escriu amb ig:
 -A fi de mot si els derivats presenten els sons [ Ʒ ]  (passejarà passeig) o [ dƷ ] (rebutjarà rebuig)
S’escriu amb g: -A fi de mot precedit per una i (desig, trepig...)

El so [dƷ]
S’escriu amb tj: -Davant les vocals a,o,u (platja...)
S’escriu amb tg: -Davant les vocals e,i (metge, fetge...)
S’escriu amb dj:  -Adjectiu, adjacent, adjudicar, adjunt, adjurar i compostos.

El so inicial de boca, tant al principi de paraula com a principi de síl·laba dins el mot, es pot representar amb b (bé, roba) o amb v (vaca, cavar).

S’escriu B

Davant de l i r	poble, amable, arbre, bramar
Quan alterna amb una p en la mateixa família de paraules	lloba (llop) saber (sap)
Darrere de m	embolica, comboi, ambient, ambulància Excepte: circumval·lació, tramvia

S’escriu V

En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació	cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven trobava, arribaves, acabàvem
Quan alterna amb el so u en la mateixa família de paraules	hauré, havia blau, blava beu, bevia
Darrere de n	invent, canvi, enviar, convent

Alternança B i V

En paraules que sonen igual però tenen significat diferent	baca / vaca bena / vena bell / vell buit / vuit
En els pseudoderivats, que són paraules cultes que provenen directament del llatí i no pas del primitiu català	baró –> viril calb, calba –> calvície cervell –> cerebral, cerebel corba –> curvilini, curvatura llavi –> labial moviment –> mòbil, mobilitat núvol, ennuvolat –> nebulós prova –> probabilitat, probable saber –> savi, saviesa

ACTIVITATS: 

 1. Apreneu els següents embarbussaments:

Vinc al bosc i busco vesc
i visc del vesc que busco al bosc.

La bella balla ballarugues al so dels cascavells. 

2. Localitzeu en el següent noticiari el màxim de paraules i els embarbussaments que porten les consonants g/j, s/ss, b/v. Pronuncieu-les en veu alta fins que aconseguiu fer-ho correctament i escriviu-les al vostre blog o llibreta. Quan ja s'aprengueu els embarbussaments farem un concurs per veure qui els diu me´s de pressa sense equivocar-se.

Ara gravareu el vostre propi noticiari, amb diferents seccions en valencià i en castellà on apareguen ben utilitzades les consonants estudiades. Per tal de fer la gravació correctament, primer escriureu un guió explicant notícies d'actualitat que hagen ocorregut a l'Institut Serpis, després fareu altres seccions sobre cultura (música, cine, esports, literatura, ...). També haureu d'incloure publicitat sobre productes que us semblen d´interés (jocs, llibres, roba, discos, etc).

___________________________________________________________________

PRONOMS FEBLES

QÜESTIONS PRÈVIES

1) Quan els pronoms febles van davant del verb no porten mai guionet, simplement, si cal, s’apostrofen (recorda que als febles EL/LA cal aplicar-los les mateixes regles d’apostrofació que a l’article).

 

la  recull                      l’acull              la utilitza                     l’usa

 

2) Quan van darrere del verb sempre porten guionet entre ells i entre ells i el verb,  a no ser que es puguen apostrofar.

 

Porta-li-la                    porta’ls-la

 

3) Els pronoms febles van obligatòriament darrere del verb quan aquest és o conté:

 

-          un imperatiu: vés-te’n     

-          un infinitiu: el va convidar a anar-se’n

 

-          un gerundi: el vaig pillar anant-se’n.

 

4) Els pronoms febles van obligatòriament davant del verb en la resta de formes verbals:

 

ens el porta, se n’hi va,...

 

5) En cas que la forma verbal siga una perífrasis, els pronoms poden anar indistintament davant o darrere d’ella però sempre junts:

 

el vaig veure/vaig veure’l

TEORIA

Consulteu aquest pàgina per saber les normes d'utilització dels pronoms febles quan substitueixen un CD i un CI.

PRACTIQUEM? Entreu en aquesta web per fer pràctiques

 

INTERFERÈNCIES VALENCIÀ / CASTELLÀ

- Categorias gramaticales: podéis revisarlas en este enlace. Practica aquí.

 Informeu-vos i practiqueu fent aquests exercicis

- Reviseu les següents interferències per fer després un dictat:

- VERBS: 

Por si tuvieráis alguna duda sobre los usos verbales, os dejo la información que necesitáis en este WORD

Estudieu els següents verbs irregulars per escriure 10 frases que els continguen:

 

Completeu les següents activitats dels verbs en passat en el vostre blog:

PRETÈRIT IMPERFET (indicatiu)

L’imperfet indica simultaneïtat en el passat, i té un valor imperfectiu; consegüentment, pot usar-se per designar:

- Situacions que són simultànies a un moment de referència passat 
            Ex: Quan vam arribar, preparaven el sopar.  
                  A les onze encara dormien. - Situacions que es mantenen estables o es repetixen de manera habitual en el passat.

           Ex: De jove treballava en un taller de cotxes.  
                 Els meus cosins passejaven cada dia pel mateix lloc. 

L’imperfet es conjuga de manera regular afegint a l'arrel del verb les següents desinències.

1a conjugació                   2a conjugació    i     3a conjugació

      ava                              consonant + ia      /   vocal +  ïa

      aves                                                 ies                      ïes

      ava                                                   ia                       ïa

      àvem                                                        íem

      àveu                                                         íeu

      aven                                                 ien                     ïen

Ex: 

  ANAR:   anava, anaves, anava, anàvem, anàveu, anaven

  SABER: sabia, sabies, sabia, sabíem, sabíeu, sabien

  DORMIR: dormia, dormies, dormia, dormíem, dormíeu, dormien

  COURE: coïa, coïes, coïa, coíem, coíeu, coïen

  CONSTRUIR: construïa, construïes, construïa, construíem, construíeu, construïen 

Conceptes que cal tindre clars:

-La i consonàntica: quan la i actua com a consonant en posició intervocàlica. -L'accent i la dièresi: 
 a) fer que sone la u dels grups: güe, güi, qüe, qüi
 b) marcar un hiat. Ex: raïm, construïa.

  En cas de poder-se aplicar les normes d'accentuació, cal accentuar.

Normes d'accentuació:
 
-Agudes: vocal, vocal + s, en, in.
-Planes: al contrari que les agudes.
-Esdrúixoles: totes.

Accent obert / accent tancat 

A l’hora d’accentuar les paraules, observem que el grau d’obertura es correspon amb l’accent: l’obert ( ` ), també anomenat greu, i el tancat ( ´ ) o agut.

     - La  a el porta sempre obert à

     - La  i i la u e porten sempre tancat í , ú

     - Les vocals e i o es pronuncien obertes o tancades en funció del seu lloc a la paraula.

I per accentuar aquestes vocals et pots guiar amb la següent graella:

e        o	ESDRÚIXOLES	PLANES	AGUDES
Tipus d’accent	Obert è        ò	Obert è        ò	Tancat é        ó
Però     NO  Sempre!!	fórmula   pólvora  tómbola  góndola  tórtora      séquia      sénia   sépia        sémola         església   llémena Dénia      Bétera     Énguera	cérvol       préstec   térbol       feréstec      llépol       préssec estómac	què   perquè    però  açò això allò   arròs Vinaròs ressò inclòs conclòs espòs

L’ACCENT DIACRÍTIC

L’accent diacrític distingeix paraules que s’escriuen igual però tenen diferent significat

bé (adverbi de mode)                                      be (nom lletra, corder)   déu (divinitat)                                                  deu (número; font; verb deure)   què (interrogatiu, relatiu després de prep.)    que (conjunció)   és (verb ser)                                                    es (pronom feble)   mà (part del cos)                                             ma (possessiu)   més (adverbi quantitat)                                   mes (part de l’any)   món (tot allò creat)                                          mon (possessiu àton)   pèl, pèls (cabells)                                            pel, pels (contracció prep + art)   sé (verb saber)                                                se (pronom feble)   sí (afirmació)                                                    si (condicional)   són (verb ser)                                                  son (substantiu / possessiu)   té (verb tindre)                                                 te (infusió; lletra; pronom feble)   ús (substantiu)                                                 us (pronom feble)   vós (pronom personal)                                     vos (pronom feble, 2a persona)

1.    Escolta la cançó Corren del grup Gossos, completa els buits i posa l’accent gràfic i 
     diacrític on calga.

                          CORREN                                                                        

Es tard, no se quina hora es,
pero es fosc fa ____________.
Es facil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia _______________.
Encara em queda temps per descobrir
tot allo que m'he amagat i que no t'he volgut dir.

Corren, corren ________________, corren
paraules que no s'esborren, 

imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com __________________ s'enyoren, 

aquells que ja no es veuran.

Dificil descobrir que soc avui,

una gota em cau mentre una altra em treu la set.

Plou i fa sol alhora. Tum bala bala bala, tum bala bala     

que m'apuntava, era la meva  i jo mateix em _________________.
raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolucio dins meu, la sedueixo i es ___________________.

No no no no no no no no, s'esborren, 

en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? 

Nena, no es ___________.
Hauria d'haver estat diferent,
però en un moment s'han tancat les portes. 

(Tornada)

2.    Posa l’accent gràfic i diacrític on calga:

No te mes remei que pagar el que deu.

Ha portat els bens a pasturar.

El meu germa sol passejar pel camp totes les vesprades.

No te mai temps per a mi.

De son que tinc em fan mal els ulls.

No se com pots suportar-ho.

He deixat el cotxe mes net.

He vingut pel cami vell.

Lluis va fer els examens la mar de be.

A l’epoca grega estava ple de deus, deesses i semideus.

Es el millor amic que tinc.

Pel que veig, el que volen es prendre’t el pel.

Jo se qui ho ha fet.