En aquesta activitat descobrirem el procés de tractament de l'arròs tal com s'abordava a principis de segle passat i alguns edificis històrics del barri del Cabanyal. Es convertireu en reporters i recollireu informació documental i gràfica del llocs visitats. Fareu el reportatge per parelles i haureu de portar llibreta, per recollir la informació sobre el tractament de l’arròs, i càmera de fotos o mòbil, per presentar les imatges dels edificis que visitarem.
CONCURS: MILLORS REPORTATGES:
- Informació documental: text explicatiu d’un mínim de 20 línies i tres paràgrafs on s’explique la informació sobre l’arròs recollida en el museu. El millor text serà seleccionat per presentar-lo en una exposició a l’Institut amb les fotos guanyadores.
- Informació gràfica: fotos de cada edifici visitat amb el nom del lloc, la seua situació i l’ús que se li dóna. Es podran penjar en Instagram amb l’etiqueta: #rutacabanyal2n i una descripció de la foto per tal de participar en el concurs de les millors fotografies de la ruta.
Ací teniu l'itinerari:
ABANS DE LA RUTA:
- Busqueu informació sobre els llocs que visitarem que apareixen marcats en l'itinerari i expliqueu la seua història i valor cultural en una entrada al vostre blog.
UN POC D'HISTÒRIA:
Quan parlem del Cabanyal, en realitat ens estem referint als actuals barris del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França. Aquestes tres zones quedaren consolidades ja al 1793 com un poblat habitat només per pescadors i format per modestes barraques arrenglerades en paral·lel a la platja. Es va mantenir com un barri de barraques fins a 1875 en què es van constituir en municipi independent de València, amb el nom de Poble Nou de la Mar. Aquesta independència duraria més de 60 anys, fins que el 7 de Juny de 1897 es van annexionar a València.
L’últim dels grans incendis, produït pel material altament inflamable de les barraques (sostres de palla i canya) , i el que va revestir major gravetat es va produir el 10 de maig de 1875. Quedaren reduïdes a cendres dues-centes barraques, cosa que va ocasionar que s'hagueren de construir més de dues-centes cases. Els vilatans reinterpretaren en les seues façanes els estils cultes de l’època (l’historicisme, el modernisme i, a partir de 1930, el racionalisme) en el seu vessant més popular. A més de façanes enlluïdes o pintades, algunes, es construeixen amb rajola vista de bona factura i, sobretot, façanes revestides de taulells ceràmics al gust de cada època i de cada propietari. Aquest és el punt de partida del modernisme popular. Els colors dominants en la decoració i altres detalls que prevaldran seran el blau i el verd, és a dir els colors típics de les barques de pesca. Es tracta d’un modernisme autòcton i singular, com ara els balcons, els motius florals, els adorns, les balustrades, les reixes, els reixats, els miradors, les portes de fusta (en ocasions de mobila que és un pi canadenc molt valorat) singularment llaurades, les motllures, les flors i les sanefes. La majoria de les cases estan concentrades en aquests carrers:
Quan parlem del Cabanyal, en realitat ens estem referint als actuals barris del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França. Aquestes tres zones quedaren consolidades ja al 1793 com un poblat habitat només per pescadors i format per modestes barraques arrenglerades en paral·lel a la platja. Es va mantenir com un barri de barraques fins a 1875 en què es van constituir en municipi independent de València, amb el nom de Poble Nou de la Mar. Aquesta independència duraria més de 60 anys, fins que el 7 de Juny de 1897 es van annexionar a València.
L’últim dels grans incendis, produït pel material altament inflamable de les barraques (sostres de palla i canya) , i el que va revestir major gravetat es va produir el 10 de maig de 1875. Quedaren reduïdes a cendres dues-centes barraques, cosa que va ocasionar que s'hagueren de construir més de dues-centes cases. Els vilatans reinterpretaren en les seues façanes els estils cultes de l’època (l’historicisme, el modernisme i, a partir de 1930, el racionalisme) en el seu vessant més popular. A més de façanes enlluïdes o pintades, algunes, es construeixen amb rajola vista de bona factura i, sobretot, façanes revestides de taulells ceràmics al gust de cada època i de cada propietari. Aquest és el punt de partida del modernisme popular. Els colors dominants en la decoració i altres detalls que prevaldran seran el blau i el verd, és a dir els colors típics de les barques de pesca. Es tracta d’un modernisme autòcton i singular, com ara els balcons, els motius florals, els adorns, les balustrades, les reixes, els reixats, els miradors, les portes de fusta (en ocasions de mobila que és un pi canadenc molt valorat) singularment llaurades, les motllures, les flors i les sanefes. La majoria de les cases estan concentrades en aquests carrers:
- Reina (n. 61, 80, 93, 94, 157, 164, 173, 190, 196, 223, 237, 269, 275, ),
- Barraca (141, 145, 164, 170, 198, 200,252, 264, 266),
- Pare Lluís Navarro (93, 170, 249, 283, 305, 309, 338, 383), Progrés (88, 142, 217, 228, 232, 234, 262, 279, 316),
- Josep Benlliure (11, 85, 86, 205, 239, 242, 253, 262, 275, 315-317, 316, 321, 327, 329),
- Escalante (55, 121, 225, 238, 263, 265, 274, 278, 297, 321-325),
- Mediterrani (31, 37),
- Àngels 33 (Teatre Marioneta l'Estrella) i 11, 20, 26, 33, 39, 52, 68, 85, 87,
- Doctor Lluch: 119, 121, 167, 199, 219, 229, 233, 243, 243 bis, 255, 267, 289.
Alguns
edificis singulars del Cabanyal
No hem d’oblidar-nos d’altres edificis que han
format part del patrimoni del Cabanyal i que últimament s’han salvat de l’espoliació
a que ha estat sotmès el barri. Es tracta
de la Casa dels bous i de la Llotja del peix, el Casinet, l'antic escorxador, la Fabriqueta (edifici en el qual es venien licors a la menuda), l'actual Biblioteca de la Reina i el Museu de
l’arròs. Les torres Miramar (com la del C/Escalante, 205) foren construïdes sobre els habitatges, des de les
quals es podia veure la mar, tot i que no eren torres de caràcter defensiu.
Servien històricament per a portar a terra notícies dels pescadors, abans que
arribaren les barques, notícies de tornada per als familiars i de peix per al
mercat.
DURANT LA RUTA:
- Feu fotos dels edificis emblemàtics esmentats, de les cases modernistes i dels detalls de la façana: rajoles, taulells ceràmics, balcons, els motius florals, els ornaments, les balustrades, les reixes, els reixats, els miradors, les portes de fusta singularment llaurades, les motllures, les flors i les sanefes. Ací teniu una web on apareixen fotos amb aquesta detalls com a mostra: Tocar el Cabanyal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada