A4. Dia Internacional contra la violència cap a les dones

 CARTELLS REALITZATS:

 

Com cada any, el 25 de novembre  es commemora el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.

Les estadístiques parlen d’un total de 700 morts en tot l’Estat per violència de gènere, en la darrera dècada.

És per això que aquest és un tema d’especial importància per a la societat en general, les administracions i les entitats que treballen per eradicar la violència masclista.

 

Són moltes les formes de violència en vers les dones: violència física, psíquica, sexual i econòmica. I aquesta es manifesta tant en l’àmbit familiar, com de parella, laboral o social, amb atacs que van des de les agressions sexuals, a l'assetjament laboral, el tràfic de dones i nenes o la mutilació genital femenina.

Des de les Administracions es vol incidir en la importància d’un treball conjunt front aquest tipus de violència per part d’organismes públics, entitats i societat. Cal continuar regulant, prohibint i sancionant aquesta violència vers les dones en països on no tenen cap tipus d’ajut, ni normativa. I continuar treballant per consolidar en les nostres societats un canvi d’actitud front aspectes culturals molt arrelats que promouen o justifiquen les desigualtats entre homes i dones.

ACTIVITAT: Per al dijous 23 prepararem una lectura de poemes amb música en el pati. Portarem un cartell amb poema il·lustrat i el recitarem amb la guitarra i el caixó.

Per tal de fer l'activitat, hem de seleccionar el poema, la imatge i la música. Primer, buscarem poemes i cançons sobre les dones i contra la violència i triarem una que ens agrade. La posarem en la megafonia de l'Institut per als canvis de classe i la interpretarem amb la lectura dels poemes. Després, triarem un poema per il·lustrar-lo amb un dibuix o una foto.

- Podeu triar la cançó que més us agrade d'aquesta proposta: 150 cançons per treballar la prevenció de la violència de gènere 

- Podeu trobar poemes en aques blog. I també podeu triar entre aquests 10 poemes per llegir-los i il·lustrar-los després:

1. «Parlen les dones», de Montserrat Abelló

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.


2. «Diacrític», de Mireia Calafell

dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna

que violent és un accent
quan no fa prou diferència


3. «Principis i finals», de Joan Margarit

Un temps, vaig ser una noia de futur.
Podia llegir Horaci i Virgili en llatí,
recitar de memòria tot Keats.
Però, entrant en les coves dels adults,
em van caçar i vaig començar a parir
els fills d’un home estúpid i cregut.
Ara m’empleno el vas sempre que puc
i ploro si recordo un vers de Keats.
Una no sap, de jove, que cap lloc
no és el lloc on podrà restar per sempre.
També s’estranya quan no arriba mai
aquell o aquella en qui trobar descans.
Una ignora, de jove, que els principis
no tenen res a veure amb els finals.


4. «La nostra rebel·lió», de Carmelina Sánchez Cutillas

Torcar la pols sembla monòton
i el drap —amunt i avall— és groc,
com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols —diuen algunes—
és esborrar el pas del temps
que cau sobre totes les coses
i s’esmicola a poc a poc.

Torcar la pols cada matí
és el cilici que portem
sobre la carn, i ens dol vivíssim
i molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.


5. «L'Elionor», de Miquel Martí i Pol

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".


6. «Divisa», de Maria-Mercè Marçal

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona.
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. 

7. 'Endavant!', de Joana Raspall

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.Un cop ja l’hagis respiratés carn com tu,és alè teu que no es pot vendre.Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.La terra té per a tothomcamins oberts.Fuig de qui vulgui entrebancar-te.Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.Si creus la teva veritatllança-la al venti que s’arbori com la flama.Parla ben clar, que el mot és teu!

8.
La pirueta
de l'íntima revolta
ens allibera.

*

9. 
Deixem que cremi
la idea abans que, seca,
no s'esmicoli.

* 

10.

Visc forastera
en una terra xopa
de desmemòria.


Joana Raspall